Territori i complexitat. Notes sobre les comunicacions viàries i el paisatge a la Terreta / Alexis Sancho Reinoso
Sancho Reinoso, Alexis


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 6 (2008) , p. 115-128 : il., map. (Dossier. Les relacions econòmiques entre Catalunya i Aragó. passat, present i futur) 
Bibliografia. Notes. Resum en català, castellà i anglès.

En el present article ens proposem realitzar un exercici de reflexió territorial a partir del paper de les infraestructures de transport. L'anàlisi posa èmfasi en una àrea ben delimitada: la Terreta, que forma part dels territoris de la Ribagorça (concretament es correspon amb el sector mitjà de la conca de la Noguera Ribagorçana, entre Catalunya i Aragó). Basem el nostre treball en un coneixement directe d'aquest territori i dels processos que han determinat la seva fesonomia actual. Les múltiples mancances que hom detecta (conseqüència de les seves transformacions recents) seran analitzades a través de diverses aportacions precedents de diferents enfocaments o disciplines: el pensament geogràfic, l'ordenació territorial i l'enginyeria. El paper de les infraestructures de comunicació com a elements constitutius del paisatge -i, en darrera instància, com un component de primer ordre en el territori- esdevé l'eix central de la reflexió.

Lleida i Aragó: un futur millor per a un veïnat i una relació indefugibles / Ignasi Aldomà Buixadé
Aldomà i Buixadé, Ignasi


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 6 (2008) , p. 99-114 : gràf., map. (Dossier. Les relacions econòmiques entre Catalunya i Aragó. passat, present i futur) 
Bibliografia. Notes. Inclou annexos. Resum en català, castellà i anglès.

La geografia marca un veïnatge ineludible entre Lleida ciutat i les terres que administrativament o políticament s'hi vinculen i les terres situades administrativament dins Aragó. S'han constituït relacions que en determinats moments polítics han esdevingut crítiques arran de la tensió política. Però les relacions humanes de Lleida amb les terres que li son més pròximes d'Aragó han estat i haurien de seguir sent quotidianes, diverses i intenses.

La Comarca de la Llitera davant la demanda catalana del segle XVIII: territori, economia i comerç / Josep Manuel martínez París
Martínez París, Josep Manuel


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 6 (2008) , p. 69-97 : il., gràf. (Dossier. Les relacions econòmiques entre Catalunya i Aragó. passat, present i futur) 
Bibliografia. Notes. Inclou annexos. Resum en català, castellà i anglès.

Després de la crisi del segle XVII, la Llitera va experimentar al llarg del set-cents una evolució econòmica lligada al desenvolupament de les relacions comercials entre Aragó i Catalunya. Diversos elements ens permeten copsar el sentit de la dinàmica alcista: l'impuls deomgràfic -amb una més que duplicació de la població- les extenses rompudes de terres i, finalment, l'orientació de la producció agrícola cap als circuits comercials, especialment el mercat català. Tanmateix van produir-se crisis ocasionals que evidenciaven els límits d'aquest augment. L'opció del regadiu del projecte del Canal de Tamarit es perfilava com la solució, però no es va dur a terme llavors. El creixement fou possible en definitva, pels vincles comercials amb Catalunya, qüestió de la qual foren ben conscients els mateixos coetanis, tant catalans com de l'Aragó oriental.

Producció, comercialització i condicions de vida a La Franja. El Baix Cinca i La Llitera als segles XVIII-XIX / Enric Vicedo Rius
Vicedo i Rius, Enric


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 6 (2008) , p. 41-67 : map., gràf. (Dossier. Les relacions econòmiques entre Catalunya i Aragó. passat, present i futur) 
Bibliografia. Notes. Inclou apèndix. Resum en català, castellà i anglès.

Aquest treball pretén conèixer quina era la situació econòmica de dues comarques de la Franja (una part de la Ribagorça històrica) a partir de l'anàlisi de diverses fonts de caràcter senyorial i d'altres més economicoestadístiques. Després d'observar el tipus de desenvolupament d'aquesta zona durant els segles XVIII i XIX, un cop superada la crisi del segle XVII, es planteja una hipòtesi que permet començar a entendre les dificultats de la Franja un cop entrats al segle XX.

Àrees de mercat, dimensió i relacions econòmiques: el cas específic de la Franja de Ponent / Ramon Morell
Morell i Rosell, Ramon


En: Revista Ripacurtia. Benavarri, núm. 6 (2008) , p. 17-39 : il., map., gràf. (Dossier. Les relacions econòmiques entre Catalunya i Aragó. passat, present i futur) 
Resum en català, castellà i anglès.

La informació d'aquest estudi fa referència a la província d'Osca (la Ribagorça, Llitera, Mig cinca i Baix Cinca), un territori que es podria incloure en l'àrea d'influència de Lleida; quedaria limitada a una molt bona part de les tres últimes comarques esmentades i a l'àmbit sud de la primera, pràcticament fins a Benavarri i en una intensitat inferior fins a Graus. Seria l'àrea econòmica d'un model de gravitació emtorn a Lleida.